2018/12
|
TRES PREVENCIONS PEL CAS DE CRISI MATRIMONIAL O
DE PARELLA DE FET
|
Categoria
Data
|
Legal
06/04/2018
|
Primera. Prevenció abans de la crisi matrimonial: pactes i capítols matrimonials
Tot i que a Catalunya regeix el règim econòmic matrimonial supletori de separació de béns, s’està convertint en una pràctica cada vegada més habitual i recomanable que els futurs cònjuges atorguin capítols matrimonials, per tal de regular, aprofitant l’avinentesa del moment, els efectes i mesures que regiran el cas d’una ruptura matrimonial. Entre d’altres, es poden acordar pactes sobre les compensacions o pensions entre cònjuges, atribució futura de l’ús de l’habitatge conjugal o d’altres habitatges comuns del matrimoni, règim de custòdia dels fills, o adjudicacions futures de béns comuns.
En el moment de la separació, el jutge tindrà discrecionalitat per a modificar els acords en allò que consideri que les circumstàncies han variat imprevisiblement en perjudici greu d’un dels cònjuges, respecte el moment en què es van concertar, i, en tot cas, sempre posant per davant l’interès dels fills, siguin menors o majors d’edat, o sotmesos a pàtria potestat. Però la causa per a modificar-los ha de ser prou substancial, la qual cosa, en la majoria dels casos, no es produeix.
Per garantir la validesa dels capítols matrimonials, serà requisit indispensable que els atorgants contreguin matrimoni o bé es constitueixin en parella de fet (unió estable de parella), ambdues situacions en el període màxim d’un any des de la formalització dels esmentats capítols matrimonials.
Per tal que la parella de fet sigui considerada com a tal des d’un punt de vista legal, recomanem fer constar tal circumstància mitjançant escriptura pública, i inscriure-la al Registre de Parelles de Fet.
Segona. Prevenció durant la crisi matrimonial, i en altres supòsits de separació d’indivisos en general
Quan dos titulars d’un bé en indivís (especialment immobles) decideixen separar-se patrimonialment, i un es queda amb la propietat del 100%, i l’altre paga el valor de la seva meitat, és convenient estudiar sempre la viabilitat de formalitzar l’operació com a divisió de cosa comuna o extinció de condomini, en comptes de com a compravenda.
La divisió de cosa comuna té un tractament fiscal molt més favorable. En el cas d’immobles, a grans trets, la divisió de cosa comuna només tributa a l’1,5% del valor de tota la finca per l’impost d’actes jurídics documentats i per l’IRPF (guany patrimonial) del titular que transmet la seva meitat, mentre que a la compravenda es tributa al 10% per l’impost sobre transmissions patrimonials oneroses, més l’IRPF del transmetent, més l’impost de plusvàlua municipal.
Tercera. Prevenció després de la crisi matrimonial
Després d’una ruptura matrimonial, en general s’entenen revocades les disposicions hereditàries fetes en un testament anterior a favor de l’excònjuge. Per tant, en cas de voler mantenir-li alguna atribució successòria a pesar de la ruptura, cal fer un nou testament posterior a la separació o divorci.
En el cas d’unió estable de parella, la llei preveu una solució similar. Si es vol mantenir alguna atribució, caldrà atorgar un nou testament després de la ruptura atès que, arran de la darrera reforma del Codi Civil Català, la parella de fet té els mateixos drets i obligacions que els reconeguts pel matrimoni en el cas de ruptura.