La reforma de les pensions té com a objectiu el reforç de la capacitat financera per a garantir la sostenibilitat del sistema en els pròxims trenta anys, incorporant importants canvis.
Nou sistema de càlcul per a les pensions: - Des de l'1 de gener de 2026 i fins a 2044 (inclòs), el sistema de càlcul per a les noves pensions serà dual: coexistiran l'actual, calculat sobre el cotitzat en els últims 25 anys, però des de 2041 pujarà sis mesos per any; i el nou model, que implica calcular els millors 27 anys cotitzats dels últims 29. La Seguretat Social triarà quin dels dos és més beneficiós per al nou pensionista.
- A partir de 2044, any d'implantació definitiva del nou sistema, ja no hi haurà possibilitat d'elecció i s'utilitzarà per a tots la fórmula dels 27 anys amb major cotització dels 29 últims. Els mesos no cotitzats d'aquests 29 anys es comptabilitzaran fins a 48 amb la base mínima i la resta al 50% d'aquesta base per regla general.
- Pugen les pensions màximes. La norma argumenta que ho fa per a anar en paral·lel a la pujada de les bases de cotització màximes, això és, al fet que durant la seva vida laboral les rendes més altes hauran de pagar més. Així, les pensions causades des de 2025 i fins a 2050 sumaran a l'augment per IPC, si n'hi ha, un 0,115 anual. Les que hagin començat fins que acabi 2024, incloses les vigents avui dia, augmentaran només amb l'IPC, com la resta. Però després, des de 2051 fins a 2065, el decret marca pujades extra d'aquestes pensions màximes, a més de l'IPC, superiors, que aniran ascendint progressivament any a any del 3,2% inicial fins a un 20%.
- També pujarà la pensió mínima de jubilació per a majors de 65 anys amb cònjuge a càrrec. L'objectiu és que, amb les revaloracions anuals de l'IPC, s'aconsegueixi, almenys, el llindar de la pobresa per a llars amb dos adults (1,5 vegades l'unipersonal que marca l'INE). Aquesta bretxa s'anirà tancat de manera progressiva durant 2024, 2025 i 2026 per a aconseguir aquest llindar de la pobresa el 2027. El mateix es farà amb les pensions mínimes de viduïtat amb càrregues familiars.
- També s'estableix que el complement de bretxa de gènere -que està vigent mentre les diferències entre pensions d'homes i dones superin el 5%- anirà lligat a l'IPC i que es pujarà, entre 2024 i 2025, a més, un 10% extra.
Nou sistema per a calcular la base màxima de cotització S'estableix com es calcularà la base màxima de cotització, és a dir, quina quantitat marca els impostos màxims a pagar. Així, estableix que es pujarà cada any, com les pensions, amb l'IPC, de manera automàtica. A més, de 2024 a 2050 a aquestes pujades de l'IPC se'ls sumarà un 1,2% addicional. Així, els qui cobrin més pagaran més impostos. En cinc anys s'avaluarà aquesta mesura, promet el text.
Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI) - S'ajusta el concepte original recollit en la Llei 21/2021, de 28 de desembre, d'aquesta cotització addicional com a instrument d'estabilització financera del sistema, incrementant-se progressivament del 0,6% al 1,2%.
- Ara mateix és d'un 0,6% en total (0,5% per a l'empresa i 0,1% per a la persona treballadora), però anirà ascendint fins a aconseguir el 1,2% (1 per a l'empresa i 0,2 per al treballador) el 2029. Es quedarà en aquesta xifra, si res canvia, fins a 2050.
Nou impost de solidaritat Entrarà en vigor l'1 de gener de 2025, i que gravarà els salaris que excedeixin d'aquesta base màxima. Aquesta mesura serà progressiva i anirà pujant. Així, els ingressos que superin la base màxima fins a un 10% començaran pagant, per les quantitats en aquesta franja, un 2,9% el 2025 fins a aconseguir el 5,5% el 2045, cosa que significaria uns 20,6 euros màxims per a l'empresa i 4,1 per al treballador. Els que la superin des del 10 al 50% pagaran des del 2,5% de 2024 fins al 6% de 2045, progressivament. I els ingressos superiors en més d'un 50% a la base màxima un 2,92 per a començar fins a aconseguir el 7%.
Bretxa de gènere i precarietat laboral La reforma també aborda el problema de: - Les carreres laborals amb cotització irregulars marcades per la inestabilitat i la precarietat laboral
- Dones amb amplis períodes de llacunes de cotització vinculades a cura dels fills
- Treballadors que es van veure més colpejats per la crisi econòmica i financera de la dècada passada
Amb la finalitat de compensar l'impacte de negatiu d'aquestes circumstàncies, es revisa la regla relativa al període de còmput per al càlcul de la pensió, oferint una doble alternativa al llarg de dues dècades.
D'una banda, s'estableix una nova configuració d'aquesta regla -que pren al final del règim transitori un període de vint-i-nou anys- incorpora tres previsions destacables: - Facultat de descartar les pitjors vint-i-quatre mensualitats de cotització
- Millora de la regla d'integració de llacunes, vinculada a la consecució de l'objectiu de reducció de la bretxa de gènere
- Preveu l'aplicació de la regla, fins ara vigent, dels últims vint-i-cinc anys si la base reguladora de la pensió resultant és més beneficiosa per a la persona que accedeix a la pensió
Finalment, destaca la creació d'un indicador objectiu de referència per a marcar l'evolució futura de les quanties de les diverses modalitats amb complement de mínims a fi de preservar l'objectiu de suficiència i de reducció de la pobresa.
Els becaris també cotitzaran a partir d'1 d'octubre A partir de l'1 d'octubre de 2023 els qui estiguin en pràctiques reglades perquè estudien una carrera universitària o de formació professional començaran a cotitzar com a treballadors per compte aliè, però amb moltes especificitats. No cotitzaran per desocupació, FOGASA o formació professional i tampoc aportaran al MEI. Les empreses que els contractin tindran un 95% de deducció en les cotitzacions a contingències comunes (un 97% en 2023), siguin pràctiques remunerades o no.
En el cas de les pràctiques no remunerades, a més, cada dia de pràctiques equivaldrà a 1,61 cotitzats, sense superar mai el nombre de dies del mes. I la seva cotització a contingències comunes serà de 2,36 euros al dia i de 0,29 per malalties professionals, amb un màxim mensual de 60,1 en total, al que es restarà la deducció anterior.
Els qui hagin fet aquest tipus de pràctiques en els dos anys anteriors poden demanar que se'ls apliqui aquest sistema de manera retroactiva i que aquest temps els compti com cotitzat.
I altres canvis Si fins ara el primer any d'excedència per cures comptava com cotitzat a l'efecte de pensions, ara aquest temps puja a tres anys. Això sí, no es té en compte com cotitzat per a calcular qui d'una parella té dret a rebre el complement de bretxa de gènere.
La norma també endarrereix la posada en marxa de l'observatori que havia de marcar mesures per a protegir els autònoms en cas d'activitat, que havia d'haver-se posat en marxa abans d'acabar març i ho farà, com a màxim, l'1 de juliol. I li afegeix una nova missió: estudiar mesures per a minorar l'efecte en les pensions dels períodes no cotitzats.
A més, amplia fins als 26 anys de la persona a càrrec (abans estava en 23) l'edat fins a la qual es pot cobrar prestació econòmica per cura de menors amb malaltia greu. Però, això sí, només s'ampliarà aquests tres anys en cas de discapacitat igual o major del 65%. Si a algú se li va acabar en complir els 23 anys, pot tornar a demanar-la.
Quan entren en vigor aquestes reformes? El Reial decret llei entra en vigor, amb caràcter general, l'1 d'abril de 2023, però amb les següents excepcions: - La cotització finalista establerta al nou art. 127 bis TRLGSS entrarà en vigor el 18 de març de 2023, amb efectes des de l'1 de gener de 2023.
- La nova redacció dels arts. 58.5, 59, 60, 82.4.b), 237. 2 i 3, 248.1.c) i disp. trans. 44a TRLGSS entraran en vigor el 18 de març de 2023.
- La reforma dels arts. 169.1.b), 170, 174, 248.1.b), la disp. adic. 1.4 i disp. trans. 37a TRLGSS entraran en vigor el 17 de maig de 2023.
- L'art. 50 bis TRLGSS entrarà en vigor el 17 de juny de 2023.
- Entraran en vigor l'1 d'octubre de 2023 l'art. 247 i la nova disp. adic. 52a TRLGSS.
- Entraran en vigor l'1 de gener de 2024 els arts. 19.3 i 58.2 TRLGSS.
- Entraran en vigor l'1 de gener de 2025 els arts. 19 bis i 57 TRLGSS.
- Entraran en vigor l'1 de gener de 2026 els arts. 209.1, 248.2, 322 i disp. trans. 41a TRLGSS.
|
