El dia 7 de novembre es va aprovar un Decret llei per regular els habitatges d’ús turístic a 262 municipis catalans. Són pobles i ciutats amb problemes d’accés a l’habitatge, que ja tenen més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants o bé que compleixen ambdós requisits. Aquests municipis no podran atorgar llicències d’obertura de pisos turístics fins que adaptin el seu planejament urbanístic al nou Decret llei.
A qui afecta?Als municipis que tenen més de 5 habitatges turístics per cada 100 habitants o bé als municipis que pateixen problemes d'accés a l'habitatge (concretament 262 municipis de Catalunya).
Què implica?
Els ajuntaments d'aquests 262 municipis hauran de modificar el seu planejament urbanístic per permetre expressament la compatibilitat de l'ús turístic amb el d'habitatge. Això només serà possible si, alhora, també poden justificar que compten amb prou sòl per a habitatges destinats al domicili habitual i permanent de la població resident. I, en qualsevol cas, es podran atorgar com a màxim 10 llicències de pisos turístics per cada 100 habitants en aquests 262 municipis. Els municipis afectats no podran concedir noves llicències de pisos turístics des de l'entrada en vigor del Decret llei i fins que modifiquin el seu planejament
Quins són els 262 municipis afectats?
En aquest link trobaràs el llistat:
https://web.gencat.cat/web/.content/Noticia/2023/Acords_Govern_071123.pdf
Els nous pisos turístics que es vulguin instal·lar en aquests llocs hauran de demanar una llicència urbanística municipal i una autorització turística prèviament a l’obertura, que seran vigents durant cinc anys renovables.
Què passarà amb els pisos que ja existeixen?
Els titulars disposaran de cinc anys per demanar la nova llicència urbanística, a comptar des de l’entrada en vigor del Decret llei, o hauran de cessar l’activitat.
En aquests cinc anys, els ajuntaments afectats hauran d’haver modificat el seu planejament municipal i, per tant, estar en condicions de donar resposta a aquestes sol·licituds.
Malgrat això, els titulars podran demanar a l’ajuntament una pròrroga de cinc anys més si acrediten que no poden compensar les pèrdues patrimonials. El règim transitori de cinc anys, i l’eventual pròrroga de cinc anys més, operaran com a mecanisme indemnitzatori.