Un empresari fictici pot ser multat per facturar malament

L'Administració sanciona per incomplir les obligacions comptables encara que no existeixi una activitat econòmica real.

L'Administració pot sancionar per incomplir les obligacions de facturació, encara que l'activitat econòmica que reflecteixin les factures sigui fictícia. Malgrat que la persona que cometi la infracció no sigui un empresari, aquell que aparenta ser-ho pot ser multat pel fet, ja que la persona vulnera els deures que imposa la normativa.

Així ho estableix el Tribunal Constitucional, que destaca que "resulta, evident que no s'ha realitzat cap activitat econòmica sent totes les operacions que es deien realitzades irreals, l'infractor no tenia autorització normativa per expedir factures i, en conseqüència, la seva conducta pot raonablement subsumir-se en el tipus infractor relatiu a l'incompliment de les obligacions de facturació ".

Fals empresari

D'aquesta manera, la sentència, de 25 de juny de 2015, avala la sanció del Tribunal Econòmic-Administratiu Central a un home per expedir factures "amb dades falses o falsejades". La Inspecció d'Hisenda, a més, va concloure que l'infractor "no tenia l'estructura pròpia d'una empresa i que no havia exercit una activitat econòmica com a empresari individual, sinó que havia creat una situació aparent i simulada amb l'únic propòsit de defraudar mitjançant l'emissió de factures falses per serveis inexistents ".

L'afectat sostenia que no se li podia imposar la sanció. Considerava que la multa vulnera el dret a la legalitat penal i sancionadora. A més, exigeix ​​que, en qualificar Hisenda com "fals empresari", s'ha d'aplicar els tipus penals per falsedat en document mercantil i no per incomplir obligacions de facturació o documentació. "Està prescrita l'acció penal, mitjançant una subsumpció dels fets aliena al significat possible dels termes de la norma aplicada", assenyalava l'acusat.

No obstant això, el Constitucional subratlla que "la subsumpció de la conducta consistent a aparentar, mitjançant l'expedició de factures falses, d'unes transaccions econòmiques irreals, no pot considerar-se que quedi fora del camp semàntic del precepte aplicat". La magistrada Asua Batarrita, ponent de la sentència, conclou que "la interpretació realitzada per l'Administració tributària no és, doncs, incoherent amb la finalitat perseguida per la infracció prevista i amb la defensa del bé jurídic protegit".

Vot particular

Asua Batarrita, malgrat exposar com a ponent l'opinió majoritària del ple, emet un vot particular al qual s'adhereix el magistrat Ollero Tassara. Segons aquests juristes, el Tribunal Constitucional va haver de atorgar l'empara sol·licitada per l'afectat per haver-se produït "una vulneració del principi de legalitat sancionadora de l'article 25.1 de la Constitució".

Els magistrats sostenen que "l'òrgan sancionador no està facultat per optar discrecionalment per un precepte o un altre, alterant la graduació i diferenciació prevista a la llei". Afegeixen que "l'incompliment d'un deure tributari difereix clarament de la transgressió d'una prohibició o deure d'abstenir-, pel que resulta difícil forçar el tenor legal que ha estat formulat cap mena de dubte per sancionar l'incompliment d'aquell deure". Conclouen que "s'està subsumint una conducta que el legislador no va voler que estigués contemplada a l'article".

El Economista. Enllaç a la Sentència